Primavera
Sempre
que et tinc a prop, em desespera
el
fet que l'any retorni en aquell punt,
on
el vell març, dolgut, deixes arrere,
per
fer l'abril, brostada i tirar amunt,
i
veure com la vida més s'escurça,
per
bé que senti el goig esperançat
dels
verds, emprenent altre cop la cursa
que
els portarà al prodigi desitjat.
Primavera,
cant
del gai retrobament,
de
l'acolorida papallona inquieta
en
pistils i estams d'engendrament.
El
pensament,
manal
per la sang que el teu misteri altera,
vol
fer cas a la raó que el cor imposa,
i
volar fins el desig d'alguna cosa
per
lliurar-li amor
en
devessall ardent.
Esparsament,
els nuvolats franquegen
claps
del teu cel i solellós atzur,
les
aus amb vols romàntics hi festegen,
i
jo recordo els meus cap al futur,
de
pardalets que a la teva arribada,
sumits
a la tendresa del seu zel,
devers
l'amor feien també volada
quan
l'estimada i jo ens trèiem el vel.
Primavera,
cant
del gai retrobament,
de
l'acolorida papallona inquieta,
en
pistils i estams d'engendrament.
El
pensament,
manal
per la sang que el teu misteri altera,
vol
fer cas, a la raó que el cor imposa,
i
volar fins al desig d'alguna cosa
per
lliurar-li amor
en
devessall ardent.
Estiu,
hivern, tardor, no en feu la guitza;
deixeu-la
que em ruixi amb el seu perfum,
que
si es fa benvolent i s'eternitza,
mai
no s'apagarà la meva llum.
Primavera,
el
meu cant vol ser esqueix
del
miracle, que et composa la grandesa,
confiança
i pau amb mi mateix.
Primavera,
esponera.
Josep
Mª Amorós i Bayer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada