dilluns, 15 d’agost de 2016

a claus de sorra





                                    A CLAUS DE SORRA


A claus de sorra he penjat els ormeigs
i he desat tots els llibres a calaixos de boira.
Ara, amb les mans pintades de colors,
em posaré la roba de les festes
i esperaré les noies quan surtin del cinema.
Si plou duré un paraigua de color cridaner
i unes sabates grosses d'un verd agosarat.
Les noies passaran i diran: - Bones tardes
(potser totes, qui sap!, m'estimen en silenci),
i fugiran pels carrers tenebrosos
a perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.
Quan sigui fosc tornaré cap a casa
repetint en veu baixa versos que encara estimo,
cansat i decebut; i em pesarà la roba
damunt el gest tristíssim de peresa.
Hi haurà a cada portal una parella
besant-se o qui sap què, mentre que jo,
sol i indefens, pensaré que la nit
és una noia verge que m'espera
i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.
                                                                       Martí Pol

dijous, 11 d’agost de 2016

Calella

                                                        




        Prosa

Calella

Guaiteu que malparada recula l'host francesa

les vores de Girona plenes de morts deixant !

A cada punt se troba de nou amb l'escomesa

dels sometents, que'ls passos arreu seguint-li van.


Ja prop és de Calella. No'n podrà pas fer presa,

que'ls miquelets li cauen as-sobre bramulant.

Si, al fer-se nit, la lluita se torna més encesa,

que pocs, de la topada, amb vida n'eixiran !


Poruc, qui l'host comanda, quan pondre's el sol mira,

els carros i bagatges mana cremar corrent:

a l' infernal foguera malalts i ferits tira.


- Agambi aquell que pugui ! - udola amb ronc accent

I, a la claror sinistra de la geganta pira,

Calella vermelleja i li alça el sometent !


                                                                                Mamel Marinel-lo