a claus de sorra

                                    A CLAUS DE SORRA

A claus de sorra he penjat els ormeigs

i he desat tots els llibres a calaixos de boira.

Ara, amb les mans pintades de colors,

em posaré la roba de les festes

i esperaré les noies quan surtin del cinema.

Si plou duré un paraigua de color cridaner

i unes sabates grosses d'un verd agosarat.

Les noies passaran i diran: - Bones tardes

(potser totes, qui sap!, m'estimen en silenci),

i fugiran pels carrers tenebrosos

a perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.

Quan sigui fosc tornaré cap a casa

repetint en veu baixa versos que encara estimo,

cansat i decebut; i em pesarà la roba

damunt el gest tristíssim de peresa.

Hi haurà a cada portal una parella

besant-se o qui sap què, mentre que jo,

sol i indefens, pensaré que la nit

és una noia verge que m'espera

i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.

                                                                       Martí Pol

Calella

                                                        

        Prosa

Calella

Guaiteu que malparada recula l'host francesa

les vores de Girona plenes de morts deixant !

A cada punt se troba de nou amb l'escomesa

dels sometents, que'ls passos arreu seguint-li van.

Ja prop és de Calella. No'n podrà pas fer presa,

que'ls miquelets li cauen as-sobre bramulant.

Si, al fer-se nit, la lluita se torna més encesa,

que pocs, de la topada, amb vida n'eixiran !

Poruc, qui l'host comanda, quan pondre's el sol mira,

els carros i bagatges mana cremar corrent:

a l' infernal foguera malalts i ferits tira.

- Agambi aquell que pugui ! - udola amb ronc accent

I, a la claror sinistra de la geganta pira,

Calella vermelleja i li alça el sometent !

                                                                                Mamel Marinel-lo