dijous, 31 de desembre del 2015

L'any Nou



                                                                         





                                         L'any Nou ja ve de neus voltat
És petitet com un albat,
ros com pollet eixit de l'ou.
Tot-hom l'espera amb viu delit;
tot-hom el reb al mateix crit:

 Visca  l'Any  Nou !

L'any Nou arriba somrient
pel bell camí de l'Orient,
d'on el demà sempre es desclou;
i va avançant per l'infinit
del rei dels astres precedit.

Visca  l'Any  Nou !

L'Any Nou, en ales de l'oreig,
duu d'esperances bell correig.
El nostre cor les coneix prou,
i, embadalit com un infant,
junta sa veu al clam gegant:

Visca  l'Any  Nou.



                                                           ANY  NOU,  D. Manel Marinel-lo.
                

dijous, 24 de desembre del 2015

Nadals




                                                                            Nadals


I quan dorm la Natura i hom diria

que l'hivern és insípid com un brou sense sal,

es renova el miracle del fillet de Maria

i el missatge poètic de la nit de Nadal!


Nadals freds, d'un fred que glaça

fins la punta dels cabells,

mentre cerques a la plaça

els galzerans més vermells;

una vaca clapejada,

un rei negre molt barbut,

i la molsa platejada

pel pessebre del menut.



Nadals com de primavera

també algun, de tan en tant,

amb flors a la ginestera

i mimoses groguejant.



I els Nadals de casa nostra:

un floquet de neu als dits,

un pessic de gebre al rostre,

i al cel blau que ens fa de sostre

núvols grisos, adormits.



Es renova el miracle de Betlem dins nosaltres:

abocat a les nines hi portem un nadó,

que ens fa veure més xiques les flaqueses dels altres

i mes grans el Missatge de l'Amor i el Perdó!



Lina Casanovas.

dimecres, 23 de desembre del 2015

Sant Joan Nadala dels pastorets

Nadala de Mn. Josep Colom i Alsina,

publicada a «Aires de la Conca» el desembre de 1,935



Mn. Josep Colom, Vicari màrtir de Montblanc.

Assassinat a trets, la matinada del 4 d'agost de 1,936, a la carretera de La Masó.

Mn. Colom té introduït el procés de Beatificació a Roma.

Les seves despulles reposen a Montblanc.


El Nadal de 2,015, a l'Ermita de Sant Joan, per la festa del Pessebre, hem llegui't aquesta Nadala, a la memòria de Mn Josep Colom i en recordança de Mn Delfí Palau i Arbós, Ermità d'Honor de Sant Joan, que aquest any ens ha deixat de la vida terrenal i per viure a la vida eterna del Senyor.

Ermita de Sant Joan, 19 desembre de 2,015






Nadala «dels Pastorets»




És negra nit,

Déu infinit fet nen petit dorm al pessebre

que n'és de formós, el cabell ros

i el seu cos blanc com el gebre.



Pastors i rabadans

amb cants pasturen les ramades,

al so del flabiol

al vol reprenen les tonades.

Redobla el tamborí més fi

encara la flauta sona

i dansen els pastors

redós del foc fent la rodona.



I com després estel del cel

els duu l'àngel de la nova

que Déu s'és encarnat i es nat;

somriu dins una cova.



I aquella dolça veu ¡bon Déu!

Els omple d'alegria

i deixen els ramats guardats

per l'àngel que el envia.



Joiosos fan camí l'oí

l'àngel que els esperona,

i assagen per l'infant un cant

per fer-li bona estona.



Quan entren al portal

ben alt entonen

Entonen el seu himne,

adoren, no gosant, l'infant;

quiscun se sent indigne.




Descalços dels esclops tres cops

quiscun la terra besa,

dient al Jesuset baixet

damunt la palla estesa:



Parleu-nos sense por nadó,

digueu amb somriure

que us hem fet tot content la gent

l'amor ¡ai! No el sap viure.




És negra nit,

Déu infinit fet nen petit dorm al pessebre

que n'és de formós, el cabell ros

i el seu cos blanc com el gebre.



Mn. Josep Colom i Alsina.


dijous, 17 de desembre del 2015

La llista de Nadal




La llista de Nadal



La vida, tan a prop de tu i de mi, i tant lluny de mi a voltes

s'amaga a les lleixes de la cuina o a l'armari de la roba,

amb cortesia ha deixat la feina i ens mira, una pausa

i encén els llums al carrer.

Seurà a taula amb nosaltres.



Refaig la llista de Nadal

-mai no acabo de resoldre cap propòsit per demà-

les tovalloles brodades, les copes, els llums de colors,

l'api, els galets, les rialles, el pa i el vi

i la taula ben llarga per als déus de casa.



Em cauen els dies escales avall

-sense resoldre cap propòsit per demà-

com la neu que es fon dins la gerra dels records

la llista en blanc que recomenço cada dia, més breu

i mes prima com se'ns fa, a cada Nadal, la vida.


Clara Mir i Maristany.


dissabte, 12 de desembre del 2015

Sense saber el perquè




Sense saber el perquè



Poc a poc creix el mur.

Poc a poc cau l'abraçada,

poc a poc, núvols grisencs

apaivaguen la llum del cor,

i fan caure freda calamarsa

sobre el desprotegit.

No se sap per què ni com

a la màgia li grinyola

el forrellat de la porta de sortida.

S'activen els mecanismes de defensa,

el bleix perd el compàs,

s'obre la porta del llagrimall,

i el cor encetat s'enfronta

a la raó pura,

i les paraules amigues,

s'immolen tot teixint

nius de desencís

a les branques del silenci.



Pau Civit.

divendres, 11 de desembre del 2015

L'art de fer fortuna






































L'art de fer fortuna


En temps pretèrits, per fer fortuna

s'anava a Amèrica directament,

i allí es sofria i allí es lluitava,

els punys ben closos i el pit valent.

En els temps d'ara... ¿vols, lector dòcil,

que't digui el medi, breu i senzill

que alguns empleen per enriquir-se,

amb pocs esforços i escàs perill?

Busquen un poble ben gran, ben manso

i-no cal dir-ho-ben ignorant,

i s'hi presenten, portant en l'aire

una bandera nova i brillant.

- Poble - li criden:- Tu ets una víctima

dels qui et governen; i per sortir

de les tenebres que arreu t'envolten,

mira-ho con vulguis, sols hi ha un camí.

<¿Quin és?... Deixar-te dur per nosaltres

i una acta dar-nos quan vingui el cas.

Fent us d'aquesta fàcil recepta,

veuràs, oh poble, que bé aniràs!>

I així el maregen i l'entabanen,

dia tras dia, fen-lo glatir

i prometent-li coses magnifiques

que < ja no poden tardà a venir.>

Parlen del pavo republicano,

dels drets del poble, de la raó,

del sol esplèndid que al lluny apunta,

de la futura revolució.

I en tant s'espera que aquest sol brilli,

els predicaires es van inflant,

i tenen auto, i es compren finques

i, sense dir-ho, viuen en gran.

¡Tot, per miracle de l'oratorià!

¡Tot, perquè els pobles son sempre nens

que no comprenen que és molt més pràctic

esquilar homes que esquilar béns!...


Tal es la formula. Perquè resulti

no's necessiten gaires treballs;

si acaç ho dubtes, un cert caudillo

podrà donar-te'n amples detalls.

C. Gumá.





divendres, 4 de desembre del 2015

D'esperança




D'esperança



Quan par l'estela en l'albor

e s'aparèllon tuit li flor

que el sol montiplic llur color

d'esperança,

mi vest alegrança,

d'una douçor, confiança

que hai en la Dona d'amor
;
e adoncs deman confessor,

a tuit m'acús per pecador,

e que ell me man

que reta tot lo dan

que hai donat gran, en pecant,

a cells qui estan servidors

de la Regina de valors,

per ço que n'esper tal socors

que a null pecat

no sia oblidat,

pus que en sia bé confesat.


Ramon Llull.

Any Ramon Llull

Breu biografia de Ramon Llull                                                                                                          
                                                                                                                                                  
Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Edill, va néixer l'any 1232 a Ciutat de Mallorca. Ramon va ser patge del Jaume el Conqueridor quan tenia catorze anys i també va ser preceptor del príncep Jaume, futur rei de Mallorca. Durant la seva joventut va servir com a senescal i majordom. Vivia a la cor i duia una vida alegre i una mica esbojarrada.

Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i Magdalena.
Cap els trenta anys va tenir quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'aquí la seva vida va canviar radicalment. Va sentir-se cridat per Déu, va deixar la bona vida i es va dedicà a convertir els infidels mitjançant la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monestirs.

Va anar a peregrinar per Terra Santa (1265) i un esclau moro li va ensenyar la llengua àrab. Va estudiar llatí, la filosofia musulmana i la filosofia i la teologia cristiana antiga.

Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca, on s'ensenyava l'àrab als missioners, així com la manera de convèncer als musulmans.

Viatjà per diversos països d'Europa (Alemanya, França, Itàlia. Etc.) i del nord d'Àfrica (Algèria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.) Va visitar filòsofs, papes, i reis, i explicà els seus pensaments a la universitat de Paris.

Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a l'església de Sant Francesc a Mallorca.

Va escriure més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència (Arbre de sciència, Tractat d'astronomia), d'educació (Blanquerna, que inclou el Llibre de Amic e Amat), de mística (Llibre de contemplació), de gramàtica (Retòrica nova), novel-las (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties), etc; que va anar traduint a l'àrab al català, i al llatí.