L'art
de fer fortuna
En
temps pretèrits, per fer fortuna
s'anava
a Amèrica directament,
i
allí es sofria i allí es lluitava,
els
punys ben closos i el pit valent.
En
els temps d'ara... ¿vols, lector dòcil,
que't
digui el medi, breu i senzill
que
alguns empleen per enriquir-se,
amb
pocs esforços i escàs perill?
Busquen
un poble ben gran, ben manso
i-no
cal dir-ho-ben ignorant,
i
s'hi presenten, portant en l'aire
una
bandera nova i brillant.
-
Poble - li criden:- Tu ets una víctima
dels
qui et governen; i per sortir
de
les tenebres que arreu t'envolten,
mira-ho
con vulguis, sols hi ha un camí.
<¿Quin
és?... Deixar-te dur per nosaltres
i
una acta dar-nos quan vingui el cas.
Fent
us d'aquesta fàcil recepta,
veuràs,
oh poble, que bé aniràs!>
I
així el maregen i l'entabanen,
dia
tras dia, fen-lo glatir
i
prometent-li coses magnifiques
que
< ja no poden tardà a venir.>
Parlen
del pavo
republicano,
dels
drets del poble, de la raó,
del
sol esplèndid que al lluny apunta,
de
la futura revolució.
I
en tant s'espera que aquest sol brilli,
els
predicaires es van inflant,
i
tenen auto, i es compren finques
i,
sense dir-ho, viuen en gran.
¡Tot,
per miracle de l'oratorià!
¡Tot,
perquè els pobles son sempre nens
que
no comprenen que és molt més pràctic
esquilar
homes que esquilar béns!...
Tal
es la formula. Perquè resulti
no's
necessiten gaires treballs;
si
acaç ho dubtes, un cert caudillo
podrà
donar-te'n amples detalls.
C.
Gumá.
