El
meu Peret
El
meu Peret és la joguina
amb
la qual més em plau jugar;
el
meu Peret és una nina
que
menja, corre, dorm, camina,
i
mai no para de saltar!
Demana
llesques ben rossetes,
sopes
de llet, mel i mató,
i
sap rentar-se les manetes
sense
colònia ni sabó
.
Dos
bocinets de lluna plena
són
els seus ulls de dolç mirar;
porta
la nit damunt l'esquena
i
un floc de neu a cada má.
A
voltes marxa de puntetes
com
si volgués no fer remor:
Juga
a espantar les ocelletes
i
jo li pico les manetes
fins
que, vençut, em fa un petó!
Corre,
s'enfila i fa cabrioles
dalt
de les branques, com el vent,
i
en llepa totes les cassoles
posant-me
cara d'innocent!
Quan
s'enrabia té una veu
tan
fosca i greu que en fa estremir!
Però
si el crido: - Peret meu,
Peret
menut, què tens Peret ?,
la
seva veu és un violí
posat
en mans d'un serafí.
Quan
vol caçar les papallones,
es
cansa tant que cau ben las!
Llavors
la fràgil papallona
es
treu la xica sabatona
i
se li adorm damunt del nas!
Qui
de vosaltres endevina
el
què i el com de la joguina
dolça
i gentil que es diu Peret ?
Qui
de vosaltres ho endevina ?
És
un marrec ? És una nina ?
Per
mi ho és tot el meu gatet!
Lina
Casanovas.
