dilluns, 27 de juny de 2016

A la Pepita Bullo, amb devoció





A la Pepita Bullo, amb devoció


El Bolet i la bella Ribera

no només varen tindre la Mercè,

que també la tingueren a ella.

I la Pepita eixerida i meticulosa, va néixer en temps dels bolets,

com qui no fa la cosa.


Devota i bona cristiana,

a viscut entorn a Sant Francesc, amb la seva germana.

Amb l'aigua del Casaca, i les «xuxes» del Kursal,

no pogué marxar de la plaça, fins que estigué casada,

i despres viure just, a la casa, de la cantonada.


He, i no vull explicar tro-las,

se que de joveneta va treballar a Cal Molas,

feien pasta per cuinar,

i, au, amunt cap a les golfes, per penjar el producte acabat,

ella, d'altres i el Torrat.


De treballar s'ha na fet un tip,

Però de tot s'ha na sortit,

sinó que li preguntin a l'examina-do,

amb Lambreta i molta voluntat, carnet de moto adjudicat.

A ! i es una cuinera com cal,

si no que els hi preguntin, als de l'Auxili Social.


I, mira si u ha fet, tot bé,

que es va casa amb un banque,

que sabia comptar calerons, i picar els bastons.

I tingueren descendència

El Josep i la Ramona, que feien la família mona.



La Pepita i el Ramon, formen un matrimoni feliç

i al cap d'uns anys, posen la cirereta al pastis.

Cirereta que els va fer rodar, a l'Americà i mes enllà.



El temps el te ben ocupat, entre viatges i bastons.

De totes maneres, no dubta a apuntar-se a caramelles

que acabaran en un grup Coral, per cantar cançons com cal,

amb la seva germana, de contralt.

I, exercit de padrines a tota la Coral.


Ai, si n'ha fet de camins i caminets,

per jugar al Bingo amb els lla-llets.

I no a tingut recel, per passar l'escombra a Sant miquel.

U a fet tot, a la perfecció,

Aprendre una cançó, conduir un camió, i fer la xocolata millor.

I amb noranta anys, encara condueix, que Deu ni-do.



No us penseu que no fa res, que vigila el portal gran

el de Sant Francesc, casi res,

acompanyada del Xinxeta, per fer-li la punyeta.

A ! Pepita, no et prendrem el Pi.

El necessita el Xinxeta per fer pipi.


Balauder. 2016.

diumenge, 26 de juny de 2016

- Sant Joan -





La lluna de Sant Joan

és la lluna riallera,

que va vestida de blanc

amb una capa de seda.


A les sabates porta ales

i flors a la cabellera,

venturetes que regala

en una nit fugissera.


Maria Dolors Pellicer.




Sant Joan


Llums, gresca i xerinola,

espanta-sogres, piolets i coets,

celebrant l'estiu que comença

la nit de Sant Joan, amb el cor pres.


Gotes de suor que rellisquen,

per las galtes vermelles de la calor,

d'un munt de fogueres enceses

que cremen rampoines sense valor.


L'un a donat una cadira,

la mare un vell tocador,

el fuster una taula atrotinada

i jo, el meu cavallet de cartró.


Les flames s'enlairen a la conquesta

d'un ninot de fusta que, al bell-munt,

controla aquella gran batalla,

on bé sap que serà l'ultim vençut.


Ja només en queden cendres

i una fusta olor de socarrimat

que el vent s'endú, mentre la quitxalla,

dansa al volten d'un general ja cremat.


I l'estiu tot just desperta,

i encara, quan acabi, tots recordaran

l'esperit emocionat i d'alegria,

d'aquella nit, nit de Sant Joan.


Àngels Torres.  

divendres, 10 de juny de 2016

Cançó nova dels Segadors





Cançó nova dels segadors



segadors de Catalunya,

apreneu-ne de segar

que´n venen de terra llunya

i un volen ensenyar.

Cada un d'ells és cap de colla,

no sent ordres ni parés,

i passa a mata-degolla

sense que el deturi res.

¡ Vinga l'eina

i a la feina;

si algú cau, que Deu l'ajut !

La segada

començada...

qui gemega ja ha rebut.



Segadors; no vulgueu ara

que us vinguin a dar lliçons;

no haureu d'abaixar la cara

per ardits ni braus minyons.

Tot l'any penseu amb desfici

que us arribi el mes de juny
.
Puix es tracta de l'ofici,

segadors la falç al puny.

¡ Vinga l'eina

i a la feina;

si algú cau, que Déu l'ajut !

La segada

començada...

qui gemega ja ha rebut.



La falç és fina brillanté,

el mes de juny ha arribat;

s'ajeu la espiga pesada;

els molins demanen blat.

formoses tendres roselles

als camps donen vius colors;

ni per tendres ni per belles

vos destorbin, segadors.

¡ Vinga l'eina

i a la feina;

si algú cau, que Déu l'ajut !

La segada

començada...

qui gemega ja ha rebut.



Conrat Roura.



diumenge, 5 de juny de 2016

Cull la ginesta





Cull la ginesta


Si tu et sents molt decebut

i talment com estafat,

perquè molts s'han rebolcat

en tot allò que has cregut.


Alça ben alta la testa;

cull la ginesta!


Si et trobes com menyspreat,

arraconat amb enuig,

objecte de tot rebuig

i per la vida escombrat.


Planta cara a la tempesta;

cull la ginesta!


Si has vist amb desengany

que havent tu, molt estimat

la vida t'ha maltractat

fent de l'amor un parany
.

I no pas una gran festa;

cull la ginesta!


Si tu estàs entristit

i no et deixa un pes-ombre,

que t'envolta com un ombra,

emplena d'aire el teu pit.


Oblida l'ombra funesta;

cull la ginesta!


Si el teu cabell és ja blanc

mira la vida de fit,

amb joventut d'esperit,

pots sentir com bull la sang.


I pots fer-ne la conquesta;

cull la ginesta!


Si vols desvetllar el país,

si el teu entorn no és plaent,

sigues ardit, ben valent,

si vols vèncer el desencís;


Com el qui fa una gesta;

cull la ginesta!


Si el món és tot ple d'esculls

i tens amor per donar,

si bé et saps enamorar

pot ser molt bell als teus ulls;


Cap muntanya et serà agresta;

cull la ginesta!


Per assolir el triomfar

tot ho tens al teu abast;

no et conformis amb un tast,

de ferm et cal treballar;


I, gosat, jugar la resta;

cull la ginesta!


Si tens joventut feliç

i cantes con una alosa,

cap pena et podrà fer nosa

sí en conserves tot l'encís;


Si vols l'anima xalesta;

cull la ginesta!


La ginesta és tot allò

que tu esperes de la vida,

fes cas de la seva crida,

cull l'or de la seva flor;


No trobaràs cap aresta;

cull la ginesta!


Fes-te digne de collir-la,

la ginesta a tu t'espera,

se t'ofereix encisera;

el temps arriba a marcir-la;


Amb la teva ma honesta;

cull la ginesta!


No esperis que sigui tard,

fes volar el teu esperit,

trenca l'ombra de la nit

amb la llum del teu esguard;


Atén la seva requesta;

cull la ginesta!


Manuel Tosca i Amella.