dissabte, 10 de setembre de 2016

a la Verge de la Serra




A la Verge de la Serra



Oh, Verger de la Serra !

Quant m'aturo al teu camí,

surt de mi un cant de lloança

que fas olor de romaní.


Entro al teu Monestir,

m'agenollo al teu davant

i, quant veig que estàs tan sola,

el meu cor surt refilant.


Refilant una tonada,

una Salve o un motet

que estremeix la gran ramada

de Montblanc fins a Poblet.


Oh, Verge de la Serra !

Quant m'aturo al teu resés

sento tanta benaurança

que del llavi em surt un rés.

Elisard Sala.