Calella

                                                        

        Prosa

Calella

Guaiteu que malparada recula l'host francesa

les vores de Girona plenes de morts deixant !

A cada punt se troba de nou amb l'escomesa

dels sometents, que'ls passos arreu seguint-li van.

Ja prop és de Calella. No'n podrà pas fer presa,

que'ls miquelets li cauen as-sobre bramulant.

Si, al fer-se nit, la lluita se torna més encesa,

que pocs, de la topada, amb vida n'eixiran !

Poruc, qui l'host comanda, quan pondre's el sol mira,

els carros i bagatges mana cremar corrent:

a l' infernal foguera malalts i ferits tira.

- Agambi aquell que pugui ! - udola amb ronc accent

I, a la claror sinistra de la geganta pira,

Calella vermelleja i li alça el sometent !

                                                                                Mamel Marinel-lo