diumenge, 30 d’octubre de 2016

Oda al bagot






Oda al Bagot



Trist bagot, fanalet de tardor,

tren de vi sense destí.

Mans cullen als teus germans,

restes sol, treus el verol,

madures sol com un mussol.

Vius mes que cap, amb soledat.

Anyades t'atrapen les neus,

els ullals de la guineu,

o el meu avi caçador,

aiguader i caminador,

que besà les teves perles,

tot admirant la rossor

de la llum tardana,

aspre deix i pell tibada,

de criatura marginada,

de soledat no buscada.

Bagot que cerca el seu lloc!

Trist bagot, cap de brot,

suc de tardor,

no pots baixar en cap estació.

                                                                Pau Civit.

divendres, 14 d’octubre de 2016

Complir anys




Complir anys



Complir cent anys en nostra vida

es un temps que ja ha passat

amb pau i joia expressiva

angoixa o felicitat.


La vida passa depresa,

faci fred, faci calor

complir anys es amb fermesa

un fet que fa il-lusió.


Per que arribar a complir cent anys

es a la vida un somriure

que encara amb molts afanys

es un plaer el conviure.


Ens plau molt amb cordialitat.

desitjar avui un bon dia

de pau, d'amor i felicitat

amb molt bona companyia

Rodolf Llurba. 

dimarts, 4 d’octubre de 2016

Fulles de color de mel





Fulles de color de mel



Els arbres les lliuren ronsera-ment

tal com si no gosessin aterrar,

amb subtilesa les empeny el vent

cap al desti que les destruirà.


Grisenca es deixa veure la tardo,

boirims que mullen tosses, valls i prats

donen avís en nom de la fredor:

l'hivern porta entrefoscos a grapats.


Fulles de color de mel,

d'aquesta mel que dins la cambra

dulcifica tot l'anhel

a compartir amb l'estimada.

Tot cercant complicitat

en l'escalfor de la manta,

els vidres ja s'han ombrat;

ara es l'amor qui mana.


Els primers gebres prenen l'herbassar

sense que res no els pugui posar fre;

el calendari sap la veritat:

diu el penúltim full, que ve el darrer.


La llar de foc demana una cançó

celada amb la sinceritat del vi;

el flamareig en sap l'entonació

de tant sentir-la en el piano amic.


Fulles de color de mel,

pels descosits s'esmuny tendresa,

pell que frega l'altra pell:

el corpus va atenyent l'entesa.

Son a l'hora d'estimar,

d'oblidar fets i mentides

que el malvat donen la mà

per guanyar-nos les partides.


Les branques despullades com rails

senten fatic en el seu comiat,

mes, la natura sap com moure els fils

per tornar-les brots en l'abril gemat.


S'ha dissipat l'estiu càlid, fulgent,

mancant-les de la clorofil-lació.

Adéu verdor joliua i escaient;

la mel us vestirà del seu color.


Fulles de color de mel,

explicitant romanticisme

l'ànima es vol treure el vel;

i viure el seu protagonisme.

El foscam esdevé llum

en nom de les amoretes,

arrasades de perfum;

delerosament secretes.


Fulles de color de mel;

les abelles fan dolçor

a tocar del nostre zel,

cantant la seva cançó.


La vida ens va lliurant ronsera-ment,

mansoia, fulles de color de mel

quan ja porten tardor a l'enteniment,

i sentim més a prop l'alè del Cel.


Josep M. Amorós i Bayer.