Fulles
de color de mel
Els
arbres les lliuren ronsera-ment
tal
com si no gosessin aterrar,
amb
subtilesa les empeny el vent
cap
al desti que les destruirà.
Grisenca
es deixa veure la tardo,
boirims
que mullen tosses, valls i prats
donen
avís en nom de la fredor:
l'hivern
porta entrefoscos a grapats.
Fulles
de color de mel,
d'aquesta
mel que dins la cambra
dulcifica
tot l'anhel
a
compartir amb l'estimada.
Tot
cercant complicitat
en
l'escalfor de la manta,
els
vidres ja s'han ombrat;
ara
es l'amor qui mana.
Els
primers gebres prenen l'herbassar
sense
que res no els pugui posar fre;
el
calendari sap la veritat:
diu
el penúltim full, que ve el darrer.
La
llar de foc demana una cançó
celada
amb la sinceritat del vi;
el
flamareig en sap l'entonació
de
tant sentir-la en el piano amic.
Fulles
de color de mel,
pels
descosits s'esmuny tendresa,
pell
que frega l'altra pell:
el
corpus va atenyent l'entesa.
Son
a l'hora d'estimar,
d'oblidar
fets i mentides
que
el malvat donen la mà
per
guanyar-nos les partides.
Les
branques despullades com rails
senten
fatic en el seu comiat,
mes,
la natura sap com moure els fils
per
tornar-les brots en l'abril gemat.
S'ha
dissipat l'estiu càlid, fulgent,
mancant-les
de la clorofil-lació.
Adéu
verdor joliua i escaient;
la
mel us vestirà del seu color.
Fulles
de color de mel,
explicitant
romanticisme
l'ànima
es vol treure el vel;
i
viure el seu protagonisme.
El
foscam esdevé llum
en
nom de les amoretes,
arrasades
de perfum;
delerosament
secretes.
Fulles
de color de mel;
les
abelles fan dolçor
a
tocar del nostre zel,
cantant
la seva cançó.
La
vida ens va lliurant ronsera-ment,
mansoia,
fulles de color de mel
quan
ja porten tardor a l'enteniment,
i
sentim més a prop l'alè del Cel.
Josep
M. Amorós i Bayer.
