Els
camins oblidats
I
vet aquí que els homes un dia cansats
de
capgirar les boires i escorcollar els estels,
i
dir que el cel no és blau i a més a més no és cel,
menaran
els seus passos pels camins oblidats.
Pels
corriolets que pugen a ran de les timberes
on
pasturen les daines i fan cria les aus;
pels
senderons que baixen fins als ribatges blaus...
I
trobaran més belles que mai les primaveres !
Acolliran
l'estrena de les primeres roses,
petonejant
els pètals flairosos i divins,
i
cercaran pels boscos, cantant com les aloses,
i
com els serafins,
les
invisibles petges de llebre i raboses
per
recomptar les fites dels oblidats camins.
Duran
un burret negre i un gos d'orelles grosses
com
a companys de viatge, no com abans esclaus
.
I
fugiran de l'ombra noïble dels palaus.
Tres
papallones verges i un tord alacaigut,
reposaran,
fent via, a cavall del burret:
un
espiadimonis li amoixarà el morret,
i
li traurà les mosques del llom una puput.
Que
bo serà el pa negre ! Quin gust tan deliciós
amb
un nou i cosconilles o amb mel de romaní !
Com
a germans idíl·lics de vida i de camí
se'l
partiran amb l'ase i els ocellets i el gos.
Hauran
perdut la pressa, vençut els desenganys;
hauran
trobat el regne sublim dels innocents,
i
moriran feliços, quan siguin impotents
per
carregar la gepa feixuga dels seus anys.
Retrobaran
la ignota virtut de les herbetes;
copsaran
el llenguatge de la griva i el llop,
seran
humils, puríssims, gairebé tots poetes...
I
la seva paraula serà llei altre cop !
Pels
caminois que pugen a ran de les timberes,
pels
raserets que baixen fins als vergers florits,
com
un ramat d'ovelles els seguiran les feres
amb
els ulls amorosos i els ullals amansits.
I
floriran més belles que mai les primaveres !
L'estel
serà una estrella i el cel d'un blau pujat;
s'obriran
nous ranuncles a totes les riberes,
davallaran
maragdes les aigües dels serrats...
I
vet aquí que els homes, germans d'estels i feres,
menaran
els seus passos pels camins oblidats !
Lina
Casanovas.
