El
meu pessebre
Pessebre
humil i rústic de la meva infantesa
amb
branques i pedretes i fulles del jardí;
una
argentada boira d'enyor i de tristesa,
dos
àngels, un estable, un pont i una pagesa
i
moltes bestioles i un pobre pelegrí
I
bona gent del poble amb les seves fal-leres,
els
seus pecats minúsculs, les seves il-lusions,
i
platges i muntanyes i roques i dreceres
i
boscos i cabanyes i viles i turons.
Jo
feia el meu pessebre com aquell qui fa un poble:
regalimava
vida, semblava de debò;
Tothom
era benèvol, caritatiu i noble...
Potser
molt més que un poble jo feia un món millor!
I
era ric el pessebre, dins la seva pobresa!
No
li mancava somnis, els somnis d'un infant
,
que
encara avui conservo com la millor riquesa
i
són els que m'ajuden a anar sempre endavant!
Avui,
al meu pessebre de viles i muntanyes,
de
boscos i cabanyes, de platges i turons,
hi
ha molts germans que tenen manyagues les entranyes!
Hi
ha molts germans que viuen amb l'ànsia d'ésser bons!
Tots
dolça gent, figures de pessebre xamoses,
amb
el feix de la Vida atapeït d'anhels:
una
dona menuda amb l'ànim ple de roses,
un
brollador d'aloses i un pescador d'estels.
Dos
serafins preciosos, un mestre venerable;
uns
avis amorosos, un trobador radiant,
i
un àngel amb ulleres que és músic inefable
i
un vell pintor de somnis i un metge que és un sant!
Lina
Casanovas