Hivernal
Déu
nos dó companya a la vora del foc,
de
la brasa madura provocant l'enderroc
recitant
el Turmeda,
casolà
formulari que no encén ni refreda.
Déu
nos dó castanyades torrades amb all
i
el diari que ens porta el correu a cavall,
si
apaivagues les fibres
un
celler selectíssim i una caixa de llibres.
Déu
nos dó la nocturna capçalera d'estels
i
les sedes i randes d'una gruixa de gels,
si
ens espera a l'alcova.
L'ample
llit, baluerna ancestral de caoba.
Déu
nos dó les rondalles que esparveren a l'infant,
i
els rosaris que duren, llargaruts, alternant
amb
cançons de pessebre
i
la llarga becaina en la llarga tenebra.
Déu
nos dó la blanícia d'un gall dindi infinit,
de
pernil i de tòfones i de prunes farcit
si
tenim vi de vinya
i,
amb exòtica flaire, confitura de pinya.
Déu
nos dó la Quaresma (i també el Dijous Gras)
si
el Dissabte de glòria ens prodiga el salpàs.
I
l'amor de l'amiga,
temperada
si trigo, arborada si triga.
Déu
nos dó la taral·la, contracop de l'hivern,
si
no es perd el senderi, si l'hivern no és etern,
si,
gustant-la, diria's
que
s'escurcen els vespres i s'allarguen els dies.
Guerau
de Liost.
