dimarts, 26 d’abril de 2016

Cançó de la moreneta




 


Cançó de la moreneta


Moreneta en sou,

és que el Sol vos toca,

és que us toca el Sol.

Lo Sol de la Glòria.

Moreneta en sou

moreneta i rossa.


Àngels d'ales d'or

vos farien ombra;

Vós no en voleu, no,

voleu ser pastora,

tan sols per vetllar,

des d'un cim de roca,

vostre blanc ramat

de viles i pobles.


Per besar-li els peus

Llobregat s'acosta,

i al veure'ls tan purs

s'atura en sa vora;

besa'l siti-al

el besa i se'n torna.


Catalans, veniu,

Maria us enyora;

té el sol per vestit,

lo cel per corona,

per trono un mont d'or,

per cambra una glòria;

veniu-la a adorar,

que els àngels no gosen.


Jacint Verdaguer.



dissabte, 23 d’abril de 2016

Diada de Sant Jordi - 2016





Podries


Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,

podries ser negre..
.
Un altre país

fóra casa teva,

i diries "sí"

en un altra llengua
.
T'hauries criat

d'una altra manera

més bona, potser;

potser, més dolenta
.
Tindries més sort

o potser més pega..
.
Tindries amics

i jocs d'una altra mena;

duries vestits

de sac o de seda,

sabates de pell

o tosca espardenya,

o aniries nu

perdut per la selva
.
Podries llegir

contes i poemes,

o no tenir llibres

ni saber de lletra.

Podries menjar

coses llamineres

o només crostons

eixuts de pa negre.
Podries ....podries...
                                                          Per tot això pensa
                                que importa tenir
                           LES MANS BEN OBERTES
                                 i ajudar qui ve
                              fugint de la guerra,
                                 fugint del dolor
                                 i de la pobresa.
                                 Si tu fossis nat
                                 a la seva terra,
                                 la tristesa d'ell
                                 podria ser teva

                                                        Joana Raspall.








                                                        El corser de Sant Jordi


Sant Jordi té un corser adolescent

més blanc que els núvols d'una nit serena:

un corser esperit i flama i vent

A mitja nit arriba d'Orient

vestit de llum d'estels i lluna plena.


El gentil cavaller duu un glavi ardent

amb el puny enramat de flors enceses

i al capdamunt una senyera al vent

de núvols fabulosos d'Orient

inflats de bons auguris i promeses.


Que demà dematí, aquest núvol blanc

el glavi el desfarà en pluja d'estrelles

i plouran roses blanques i de sang

i es posaran al pit de les donzelles.


Passa brunzent damunt de la ciutat,

que el coser sempre corre i mai no es cansa

i cada any passa més esperitat,

que el terme del camí també s'atansa.


Enguany, que una rojor de llum i sang

de clariana als cims més alts s'augura,

el corsê és més lleuger, subtil i blanc:

li ha nascut una ala a cada flanc

i, de brunzent que va, ni s'afigura.


Enguany ha renillat més fort que mai

que ja pressent la fi arriba

dels camins sense terme de l'espai:

que en aquells cims d'aquella llum aspriva

haurà l'etern repòs que no hagué mai

en un ferm monument de roca viva.


Sant Jordi, apreteu els esperons,

som el jovent que ve al vostre darrera,

ens sentim cavallers i ens adelera

perdre'ns amb vós endins els horitzons

dalt el corser de nostres passions.


Ventura Gassol.


       






dilluns, 18 d’abril de 2016

La fira de Sant Jordi




A la fira de Sant Jordi



A la fira de les roses

a firar-me antany aní
,
la roser de que en firí

ne fa enguany de tan hermoses

que n'he fet parada aquí.


Hi ha la rosa alexandrina,

la vera i la d'esbarzer,

també les de Palestina

que floreixen sense espina

de Gericó en lo roser.


Ne tinc d'encara poncelles

que són un calzê d'olor;

n'hi ha de blanques i vermelles.

Triau roses i roselles,

firetaires de l'amor!


Com en l'hort de l'amor mia

jo planti aqueix roseret,

per sos aimadors floria;

preneu, dons, fills de Maria,

roses del bon Jesuset.


Jacint Verdaguer.


dissabte, 9 d’abril de 2016

La cançó dels Invadits




La cançó dels Invadits



No passareu ! I si passeu,

serà damunt d'un clap de cendra;

les nostres vides les prendreu,

el nostre esperit no l'heu de prendre.

Mes, no serà! Per més que feu,

no passareu!


No passareu! I si passeu

Quan tots haurem deixat de viure

sabreu de sobres a quin preu

s'abat un poble digne i lliure.

Mes, no serà! Per més que feu,

no passareu!


No passareu! I si passeu

decidirà un cop mes la història

entre el saió que clava en creu

i el just que hi mor, de qui és la glòria.

Mes, no serà, per mes que feu,

no passareu!


A sang i a foc avançareu

de fortalesa en fortalesa,

però, què hi fa si queda en peu

quelcom més fort: nostra fermesa!

Per xò cantem: << per més que feu,

no passareu! >>



Apel-les Mestres





diumenge, 3 d’abril de 2016

Aquelles orenetes



                                                                                 

Aquelles orenetes


El món s'aturarà aquesta primavera

tot restarà sense florir,

res esclata ni respira,

el planeta s'ha adormit
.
No podrem d'entallar poma,

ni esquitxar-nos amb suc de magrana,

ni es tintaran de malva eres de timoners.

Vora les carrerades, no es flairarà el fonoll

ni a les grans fondalades, l'aroma dels rostolls
.
No criarà els seus fills l'oreneta africana

sota les barbacanes de les cases pageses.

Ni dibuixaran llaços als ombrívols carrers
.
Al cor del juliol, ja caiguda la tarda,

no engoliran insectes comandant marinades
.
Negres i blanques, esbojarrades notes!

No S'AJOCARAN mai més al pentagrama elèctric.

No esclatarà entre llavis, el raïm més ros.

No omplirem el cistell de figues coll de dama,

ni les mans d'albercocs d'or.

Ni sentiré el teu cor d'ocell espantat

com aquelles vesprades que entre versos i lluna

et penjaves cireres per arracades.


Pau Civit.