A
la Verge de la Serra
Oh,
Verger de la Serra !
Quant
m'aturo al teu camí,
surt
de mi un cant de lloança
que
fas olor de romaní.
Entro
al teu Monestir,
m'agenollo
al teu davant
i,
quant veig que estàs tan sola,
el
meu cor surt refilant.
Refilant
una tonada,
una
Salve o un motet
que
estremeix la gran ramada
de
Montblanc fins a Poblet.
Oh,
Verge de la Serra !
Quant
m'aturo al teu resés
sento
tanta benaurança
que
del llavi em surt un rés.
Elisard
Sala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada