En
la nit glaçada
Hostes
arriben al cor de la nit.
Tebi
és el vi. ¡Quina lleu fumerola
damunt
el te! Ja el braser s'enroja
i
l'aigua bull murmuri seguit.
Enllà
del finestral la lluna ja ens espera.
Sempre
igual, com un pàl·lid crisantem de l'atzur.
Però
les teves flors, oh petita prunera!,
mai
no les veia d'un argent tan pur.
Per:
Marià Manent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada