dilluns, 16 de novembre de 2015

Pobra Pàtria

Pobra Pàtria

Nostra pàtria endogalada
i escarnida i sabrejada,
catalans, avui veiem;
i la llengua ha d'ésser muda,
i la mà no pot dà ajuda,
i amb la ràbia continguda
nostres cors assadollem.

Com un roure que el desbranquen,
de la pàtria ens en arrenquen
tot lo noble i fort i gran;
ni els tresors d'antiga herència,
ni els treballs, ni la consciència,

res per viuré ens deixaran,
Nostres naus arreconades,
empodrides i corcades
van podrint-se dintre el port;
nostra indústria feinadora;
l'han ferida amb mà traidora;
el Dret vell espera l'hora
com un condempnat a mort...

Pobre pàtria mal ferida!
Pobre mare dolorida!
On hi ha mal com el teu mal!
En ta sort desesperada,
que espera ara ta fillada?
Quina sang li has enconada,
que no et sap trencà el dogal.

Oh, vindrà vindrà el gran dia
que es desperte qui dormia,
i els més sorts hi sentiran:
ah, llavors, tothom alhora,
quin esclat de via fora!
Fins els morts al sonar l'hora
de la tomba s'alçaran!

Francesc Matheu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada