dissabte, 12 de desembre del 2015

Sense saber el perquè




Sense saber el perquè



Poc a poc creix el mur.

Poc a poc cau l'abraçada,

poc a poc, núvols grisencs

apaivaguen la llum del cor,

i fan caure freda calamarsa

sobre el desprotegit.

No se sap per què ni com

a la màgia li grinyola

el forrellat de la porta de sortida.

S'activen els mecanismes de defensa,

el bleix perd el compàs,

s'obre la porta del llagrimall,

i el cor encetat s'enfronta

a la raó pura,

i les paraules amigues,

s'immolen tot teixint

nius de desencís

a les branques del silenci.



Pau Civit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada