L'art de fer fortuna

L'art de fer fortuna

En temps pretèrits, per fer fortuna

s'anava a Amèrica directament,

i allí es sofria i allí es lluitava,

els punys ben closos i el pit valent.

En els temps d'ara... ¿vols, lector dòcil,

que't digui el medi, breu i senzill

que alguns empleen per enriquir-se,

amb pocs esforços i escàs perill?

Busquen un poble ben gran, ben manso

i-no cal dir-ho-ben ignorant,

i s'hi presenten, portant en l'aire

una bandera nova i brillant.

- Poble - li criden:- Tu ets una víctima

dels qui et governen; i per sortir

de les tenebres que arreu t'envolten,

mira-ho con vulguis, sols hi ha un camí.

<¿Quin és?... Deixar-te dur per nosaltres

i una acta dar-nos quan vingui el cas.

Fent us d'aquesta fàcil recepta,

veuràs, oh poble, que bé aniràs!>

I així el maregen i l'entabanen,

dia tras dia, fen-lo glatir

i prometent-li coses magnifiques

que < ja no poden tardà a venir.>

Parlen del pavo republicano,

dels drets del poble, de la raó,

del sol esplèndid que al lluny apunta,

de la futura revolució.

I en tant s'espera que aquest sol brilli,

els predicaires es van inflant,

i tenen auto, i es compren finques

i, sense dir-ho, viuen en gran.

¡Tot, per miracle de l'oratorià!

¡Tot, perquè els pobles son sempre nens

que no comprenen que és molt més pràctic

esquilar homes que esquilar béns!...

Tal es la formula. Perquè resulti

no's necessiten gaires treballs;

si acaç ho dubtes, un cert caudillo

podrà donar-te'n amples detalls.

C. Gumá.