La
lluna de Sant Joan
és
la lluna riallera,
que
va vestida de blanc
amb
una capa de seda.
A
les sabates porta ales
i
flors a la cabellera,
venturetes
que regala
en
una nit fugissera.
Maria
Dolors Pellicer.
Sant
Joan
Llums,
gresca i xerinola,
espanta-sogres,
piolets i coets,
celebrant
l'estiu que comença
la
nit de Sant Joan, amb el cor pres.
Gotes
de suor que rellisquen,
per
las galtes vermelles de la calor,
d'un
munt de fogueres enceses
que
cremen rampoines sense valor.
L'un
a donat una cadira,
la
mare un vell tocador,
el
fuster una taula atrotinada
i
jo, el meu cavallet de cartró.
Les
flames s'enlairen a la conquesta
d'un
ninot de fusta que, al bell-munt,
controla
aquella gran batalla,
on
bé sap que serà l'ultim vençut.
Ja
només en queden cendres
i
una fusta olor de socarrimat
que
el vent s'endú, mentre la quitxalla,
dansa
al volten d'un general ja cremat.
I
l'estiu tot just desperta,
i
encara, quan acabi, tots recordaran
l'esperit
emocionat i d'alegria,
d'aquella
nit, nit de Sant Joan.
Àngels
Torres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada