diumenge, 26 de juny de 2016

- Sant Joan -





La lluna de Sant Joan

és la lluna riallera,

que va vestida de blanc

amb una capa de seda.


A les sabates porta ales

i flors a la cabellera,

venturetes que regala

en una nit fugissera.


Maria Dolors Pellicer.




Sant Joan


Llums, gresca i xerinola,

espanta-sogres, piolets i coets,

celebrant l'estiu que comença

la nit de Sant Joan, amb el cor pres.


Gotes de suor que rellisquen,

per las galtes vermelles de la calor,

d'un munt de fogueres enceses

que cremen rampoines sense valor.


L'un a donat una cadira,

la mare un vell tocador,

el fuster una taula atrotinada

i jo, el meu cavallet de cartró.


Les flames s'enlairen a la conquesta

d'un ninot de fusta que, al bell-munt,

controla aquella gran batalla,

on bé sap que serà l'ultim vençut.


Ja només en queden cendres

i una fusta olor de socarrimat

que el vent s'endú, mentre la quitxalla,

dansa al volten d'un general ja cremat.


I l'estiu tot just desperta,

i encara, quan acabi, tots recordaran

l'esperit emocionat i d'alegria,

d'aquella nit, nit de Sant Joan.


Àngels Torres.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada