diumenge, 5 de juny de 2016

Cull la ginesta





Cull la ginesta


Si tu et sents molt decebut

i talment com estafat,

perquè molts s'han rebolcat

en tot allò que has cregut.


Alça ben alta la testa;

cull la ginesta!


Si et trobes com menyspreat,

arraconat amb enuig,

objecte de tot rebuig

i per la vida escombrat.


Planta cara a la tempesta;

cull la ginesta!


Si has vist amb desengany

que havent tu, molt estimat

la vida t'ha maltractat

fent de l'amor un parany
.

I no pas una gran festa;

cull la ginesta!


Si tu estàs entristit

i no et deixa un pes-ombre,

que t'envolta com un ombra,

emplena d'aire el teu pit.


Oblida l'ombra funesta;

cull la ginesta!


Si el teu cabell és ja blanc

mira la vida de fit,

amb joventut d'esperit,

pots sentir com bull la sang.


I pots fer-ne la conquesta;

cull la ginesta!


Si vols desvetllar el país,

si el teu entorn no és plaent,

sigues ardit, ben valent,

si vols vèncer el desencís;


Com el qui fa una gesta;

cull la ginesta!


Si el món és tot ple d'esculls

i tens amor per donar,

si bé et saps enamorar

pot ser molt bell als teus ulls;


Cap muntanya et serà agresta;

cull la ginesta!


Per assolir el triomfar

tot ho tens al teu abast;

no et conformis amb un tast,

de ferm et cal treballar;


I, gosat, jugar la resta;

cull la ginesta!


Si tens joventut feliç

i cantes con una alosa,

cap pena et podrà fer nosa

sí en conserves tot l'encís;


Si vols l'anima xalesta;

cull la ginesta!


La ginesta és tot allò

que tu esperes de la vida,

fes cas de la seva crida,

cull l'or de la seva flor;


No trobaràs cap aresta;

cull la ginesta!


Fes-te digne de collir-la,

la ginesta a tu t'espera,

se t'ofereix encisera;

el temps arriba a marcir-la;


Amb la teva ma honesta;

cull la ginesta!


No esperis que sigui tard,

fes volar el teu esperit,

trenca l'ombra de la nit

amb la llum del teu esguard;


Atén la seva requesta;

cull la ginesta!


Manuel Tosca i Amella.






1 comentari: