diumenge, 17 de juliol de 2016

Els camins oblidats





Els camins oblidats


I vet aquí que els homes un dia cansats

de capgirar les boires i escorcollar els estels,

i dir que el cel no és blau i a més a més no és cel,

menaran els seus passos pels camins oblidats.


Pels corriolets que pugen a ran de les timberes

on pasturen les daines i fan cria les aus;

pels senderons que baixen fins als ribatges blaus...

I trobaran més belles que mai les primaveres !


Acolliran l'estrena de les primeres roses,

petonejant els pètals flairosos i divins,

i cercaran pels boscos, cantant com les aloses,

i com els serafins,

les invisibles petges de llebre i raboses

per recomptar les fites dels oblidats camins.


Duran un burret negre i un gos d'orelles grosses

com a companys de viatge, no com abans esclaus
.
I fugiran de l'ombra noïble dels palaus.


Tres papallones verges i un tord alacaigut,

reposaran, fent via, a cavall del burret:

un espiadimonis li amoixarà el morret,

i li traurà les mosques del llom una puput.


Que bo serà el pa negre ! Quin gust tan deliciós

amb un nou i cosconilles o amb mel de romaní !

Com a germans idíl·lics de vida i de camí

se'l partiran amb l'ase i els ocellets i el gos.


Hauran perdut la pressa, vençut els desenganys;

hauran trobat el regne sublim dels innocents,

i moriran feliços, quan siguin impotents

per carregar la gepa feixuga dels seus anys.


Retrobaran la ignota virtut de les herbetes;

copsaran el llenguatge de la griva i el llop,

seran humils, puríssims, gairebé tots poetes...

I la seva paraula serà llei altre cop !


Pels caminois que pugen a ran de les timberes,

pels raserets que baixen fins als vergers florits,

com un ramat d'ovelles els seguiran les feres

amb els ulls amorosos i els ullals amansits.


I floriran més belles que mai les primaveres !


L'estel serà una estrella i el cel d'un blau pujat;

s'obriran nous ranuncles a totes les riberes,

davallaran maragdes les aigües dels serrats...

I vet aquí que els homes, germans d'estels i feres,

menaran els seus passos pels camins oblidats !


Lina Casanovas. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada