dimarts, 12 de juliol de 2016

Arbre vestit.




Arbre Vestit



El cos descansa damunt un sac de roba

sota l'arbre vestit de fulles frondoses

els ulls resten oberts i miren el cel

entre mig del verd fullatge,

i s'escola també un raig de sol

que furtiu gossa entrar-hi.


El silenci es present i tot forma harmonia

els ocells fan migdiada en el seus nius,

la calor es fa palpable i sembla que es vol quedar

ni cap nuvol vol sortir per no despertar la brisa,

i mentre les formigues s'enfilen braç amunt

sense fer soroll, com es la seva vida.


Un gemec es sent dins l'anima

no u pot sentir ningú per molt que es vulgui,

records amargs i melangia juntes

no descansen ni veuen res.

L'arbre bo que dona ombra, calla dent fidel en el seu lloc

així l'home plora i descansa sota l'arbre compassiu.


Mª Isabel Civit. 

1 comentari:

  1. Caram, he quedat parada de veure una poesía meva en aquest blog.

    ResponElimina