dimarts, 4 d’octubre de 2016

Fulles de color de mel





Fulles de color de mel



Els arbres les lliuren ronsera-ment

tal com si no gosessin aterrar,

amb subtilesa les empeny el vent

cap al desti que les destruirà.


Grisenca es deixa veure la tardo,

boirims que mullen tosses, valls i prats

donen avís en nom de la fredor:

l'hivern porta entrefoscos a grapats.


Fulles de color de mel,

d'aquesta mel que dins la cambra

dulcifica tot l'anhel

a compartir amb l'estimada.

Tot cercant complicitat

en l'escalfor de la manta,

els vidres ja s'han ombrat;

ara es l'amor qui mana.


Els primers gebres prenen l'herbassar

sense que res no els pugui posar fre;

el calendari sap la veritat:

diu el penúltim full, que ve el darrer.


La llar de foc demana una cançó

celada amb la sinceritat del vi;

el flamareig en sap l'entonació

de tant sentir-la en el piano amic.


Fulles de color de mel,

pels descosits s'esmuny tendresa,

pell que frega l'altra pell:

el corpus va atenyent l'entesa.

Son a l'hora d'estimar,

d'oblidar fets i mentides

que el malvat donen la mà

per guanyar-nos les partides.


Les branques despullades com rails

senten fatic en el seu comiat,

mes, la natura sap com moure els fils

per tornar-les brots en l'abril gemat.


S'ha dissipat l'estiu càlid, fulgent,

mancant-les de la clorofil-lació.

Adéu verdor joliua i escaient;

la mel us vestirà del seu color.


Fulles de color de mel,

explicitant romanticisme

l'ànima es vol treure el vel;

i viure el seu protagonisme.

El foscam esdevé llum

en nom de les amoretes,

arrasades de perfum;

delerosament secretes.


Fulles de color de mel;

les abelles fan dolçor

a tocar del nostre zel,

cantant la seva cançó.


La vida ens va lliurant ronsera-ment,

mansoia, fulles de color de mel

quan ja porten tardor a l'enteniment,

i sentim més a prop l'alè del Cel.


Josep M. Amorós i Bayer.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada