diumenge, 30 d’octubre de 2016

Oda al bagot






Oda al Bagot



Trist bagot, fanalet de tardor,

tren de vi sense destí.

Mans cullen als teus germans,

restes sol, treus el verol,

madures sol com un mussol.

Vius mes que cap, amb soledat.

Anyades t'atrapen les neus,

els ullals de la guineu,

o el meu avi caçador,

aiguader i caminador,

que besà les teves perles,

tot admirant la rossor

de la llum tardana,

aspre deix i pell tibada,

de criatura marginada,

de soledat no buscada.

Bagot que cerca el seu lloc!

Trist bagot, cap de brot,

suc de tardor,

no pots baixar en cap estació.

                                                                Pau Civit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada