divendres, 9 de desembre de 2016

El meu pessebre




El meu pessebre



Pessebre humil i rústic de la meva infantesa

amb branques i pedretes i fulles del jardí;

una argentada boira d'enyor i de tristesa,

dos àngels, un estable, un pont i una pagesa

i moltes bestioles i un pobre pelegrí



I bona gent del poble amb les seves fal-leres,

els seus pecats minúsculs, les seves il-lusions,

i platges i muntanyes i roques i dreceres

i boscos i cabanyes i viles i turons.



Jo feia el meu pessebre com aquell qui fa un poble:

regalimava vida, semblava de debò;

Tothom era benèvol, caritatiu i noble...

Potser molt més que un poble jo feia un món millor!



I era ric el pessebre, dins la seva pobresa!

No li mancava somnis, els somnis d'un infant
,
que encara avui conservo com la millor riquesa

i són els que m'ajuden a anar sempre endavant!



Avui, al meu pessebre de viles i muntanyes,

de boscos i cabanyes, de platges i turons,

hi ha molts germans que tenen manyagues les entranyes!

Hi ha molts germans que viuen amb l'ànsia d'ésser bons!



Tots dolça gent, figures de pessebre xamoses,

amb el feix de la Vida atapeït d'anhels:

una dona menuda amb l'ànim ple de roses,

un brollador d'aloses i un pescador d'estels.



Dos serafins preciosos, un mestre venerable;

uns avis amorosos, un trobador radiant,

i un àngel amb ulleres que és músic inefable

i un vell pintor de somnis i un metge que és un sant!



Lina Casanovas



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada