dijous, 17 de novembre de 2016

Voldria...






Voldria...



Voldria ser flor d'englantina,

rica d'olor, nua d'espina,

perquè em collissis amb Amor
;
perquè al trobar-me tan bonica,

pogués morir, de mica en mica,

damunt el batre del teu cor!


Voldria ser la lluna blanca,

penjada al cel com d'una branca,

perquè em miressin els teus ulls;

perquè quan fossis adormida,

la meva llum donés florida

de cintes d'or per als teus ulls.


Voldria ser papallona

plena de gracia i petitona

que viu dels calzes més florits,

per passejar-me, tafanera,

com una fada juganera,

damunt la seda dels teus dits!


Voldria ser l'amic perfecte,

sempre pacient i a tu subjecte,

perquè em trobessis noble i bo;

jeure't als peus com una ofrena

beure'm les perles del teu plor!


I per sentir tota la vida

la teva imatge beneïda

dins el meu cor, del teu espill,

i meu l'escalf de la besada,

i meu el cel de ta mirada,

voldria ésser el teu fill! 

                                                                  
                                                                     Lina Casanovas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada