diumenge, 3 d’abril del 2016

Aquelles orenetes



                                                                                 

Aquelles orenetes


El món s'aturarà aquesta primavera

tot restarà sense florir,

res esclata ni respira,

el planeta s'ha adormit
.
No podrem d'entallar poma,

ni esquitxar-nos amb suc de magrana,

ni es tintaran de malva eres de timoners.

Vora les carrerades, no es flairarà el fonoll

ni a les grans fondalades, l'aroma dels rostolls
.
No criarà els seus fills l'oreneta africana

sota les barbacanes de les cases pageses.

Ni dibuixaran llaços als ombrívols carrers
.
Al cor del juliol, ja caiguda la tarda,

no engoliran insectes comandant marinades
.
Negres i blanques, esbojarrades notes!

No S'AJOCARAN mai més al pentagrama elèctric.

No esclatarà entre llavis, el raïm més ros.

No omplirem el cistell de figues coll de dama,

ni les mans d'albercocs d'or.

Ni sentiré el teu cor d'ocell espantat

com aquelles vesprades que entre versos i lluna

et penjaves cireres per arracades.


Pau Civit.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada