dissabte, 23 d’abril del 2016

Diada de Sant Jordi - 2016





Podries


Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,

podries ser negre..
.
Un altre país

fóra casa teva,

i diries "sí"

en un altra llengua
.
T'hauries criat

d'una altra manera

més bona, potser;

potser, més dolenta
.
Tindries més sort

o potser més pega..
.
Tindries amics

i jocs d'una altra mena;

duries vestits

de sac o de seda,

sabates de pell

o tosca espardenya,

o aniries nu

perdut per la selva
.
Podries llegir

contes i poemes,

o no tenir llibres

ni saber de lletra.

Podries menjar

coses llamineres

o només crostons

eixuts de pa negre.
Podries ....podries...
                                                          Per tot això pensa
                                que importa tenir
                           LES MANS BEN OBERTES
                                 i ajudar qui ve
                              fugint de la guerra,
                                 fugint del dolor
                                 i de la pobresa.
                                 Si tu fossis nat
                                 a la seva terra,
                                 la tristesa d'ell
                                 podria ser teva

                                                        Joana Raspall.








                                                        El corser de Sant Jordi


Sant Jordi té un corser adolescent

més blanc que els núvols d'una nit serena:

un corser esperit i flama i vent

A mitja nit arriba d'Orient

vestit de llum d'estels i lluna plena.


El gentil cavaller duu un glavi ardent

amb el puny enramat de flors enceses

i al capdamunt una senyera al vent

de núvols fabulosos d'Orient

inflats de bons auguris i promeses.


Que demà dematí, aquest núvol blanc

el glavi el desfarà en pluja d'estrelles

i plouran roses blanques i de sang

i es posaran al pit de les donzelles.


Passa brunzent damunt de la ciutat,

que el coser sempre corre i mai no es cansa

i cada any passa més esperitat,

que el terme del camí també s'atansa.


Enguany, que una rojor de llum i sang

de clariana als cims més alts s'augura,

el corsê és més lleuger, subtil i blanc:

li ha nascut una ala a cada flanc

i, de brunzent que va, ni s'afigura.


Enguany ha renillat més fort que mai

que ja pressent la fi arriba

dels camins sense terme de l'espai:

que en aquells cims d'aquella llum aspriva

haurà l'etern repòs que no hagué mai

en un ferm monument de roca viva.


Sant Jordi, apreteu els esperons,

som el jovent que ve al vostre darrera,

ens sentim cavallers i ens adelera

perdre'ns amb vós endins els horitzons

dalt el corser de nostres passions.


Ventura Gassol.


       






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada