divendres, 27 de maig de 2016

El meu Peret





El meu Peret


El meu Peret és la joguina

amb la qual més em plau jugar;

el meu Peret és una nina

que menja, corre, dorm, camina,

i mai no para de saltar!


Demana llesques ben rossetes,

sopes de llet, mel i mató,

i sap rentar-se les manetes

sense colònia ni sabó
.

Dos bocinets de lluna plena

són els seus ulls de dolç mirar;

porta la nit damunt l'esquena

i un floc de neu a cada má.


A voltes marxa de puntetes

com si volgués no fer remor:

Juga a espantar les ocelletes

i jo li pico les manetes

fins que, vençut, em fa un petó!


Corre, s'enfila i fa cabrioles

dalt de les branques, com el vent,

i en llepa totes les cassoles

posant-me cara d'innocent!


Quan s'enrabia té una veu

tan fosca i greu que en fa estremir!

Però si el crido: - Peret meu,

Peret menut, què tens Peret ?,

la seva veu és un violí

posat en mans d'un serafí.


Quan vol caçar les papallones,

es cansa tant que cau ben las!

Llavors la fràgil papallona

es treu la xica sabatona

i se li adorm damunt del nas!


Qui de vosaltres endevina

el què i el com de la joguina

dolça i gentil que es diu Peret ?

Qui de vosaltres ho endevina ?

És un marrec ? És una nina ?

Per mi ho és tot el meu gatet!


Lina Casanovas.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada