Arbre
Vestit
El
cos descansa damunt un sac de roba
sota
l'arbre vestit de fulles frondoses
els
ulls resten oberts i miren el cel
entre
mig del verd fullatge,
i
s'escola també un raig de sol
que
furtiu gossa entrar-hi.
El
silenci es present i tot forma harmonia
els
ocells fan migdiada en el seus nius,
la
calor es fa palpable i sembla que es vol quedar
ni
cap nuvol vol sortir per no despertar la brisa,
i
mentre les formigues s'enfilen braç amunt
sense
fer soroll, com es la seva vida.
Un
gemec es sent dins l'anima
no
u pot sentir ningú per molt que es vulgui,
records
amargs i melangia juntes
no
descansen ni veuen res.
L'arbre
bo que dona ombra, calla dent fidel en el seu lloc
així
l'home plora i descansa sota l'arbre compassiu.
Mª
Isabel Civit.
Caram, he quedat parada de veure una poesía meva en aquest blog.
ResponElimina