Camps
de blat
Roselles
en mig de gratacels de palla,
coronats
per tendres càpsules de pa,
custodiades
per arestes gaudinianes,
que
el sol de juny assecarà.
Taques
de sang que sl seré oneja,
agulles
negres al cor li han deixat
carícies
de pinzell impressionista,
esmalten
de roig el verd sembrat.
Les
roselles de Monet,
les
espigues de Gaudí
el
cel de Sorolla, el pa de Salí.
Rius
de pa
Quan
el vi era un borró
i
el pa una catifa verda
es
miraven de reüll.
Al
cor de la primavera,
marcà
el solc de l'animal,
l'esponerosa
ribera.
Ja
creix el cabal del riu,
amb
espigues de bromera.
I
quan bufava el seré,
incitava
la besada
de
l'onatge de l'espiga
i
el tremolor de la pampa.
Rius
de pa que el vent rissava
el
sol besava de mort
a
les espigues daurades.
Dalla,
suor, segador.
Ja
era juny, fus el puny!
Pau
Civit.
Bonic poema....
ResponElimina