dimecres, 2 de novembre del 2016

Darrera la finestra







Darrera la finestra



Les curtes hores de sol

d'una tarda de novembre,

i el vell campanar de l'església

que es deixava entreveure

darrera la finestra,

en portaven el record

del adéu i el condol.


Molts anys han passat,

sembla ahir... sembla avui...

el cor batega, no s'ha parat,

el meu, es-clar, sento i somnio

et veig alegre poc gosat,

donant-me la mà... t'estimo.


Tinc els ulls ben oberts

quasi es foc...

els xiprers miren el cel

tampoc hi veuen

la lluna no hi es...

tant sols queden els records

els del amor novell.



Tanco els finestrons...

obro el llum,

vull veure el teu retrat

l'acarono, el beso,

l'estrenyo al meu pit...

i ploro... i penso i reso,

i se'm escapa... ah, on t'has quedat!...


Maria Isabel Porta.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada