Darrera
la finestra
Les
curtes hores de sol
d'una
tarda de novembre,
i
el vell campanar de l'església
que
es deixava entreveure
darrera
la finestra,
en
portaven el record
del
adéu i el condol.
Molts
anys han passat,
sembla
ahir... sembla avui...
el
cor batega, no s'ha parat,
el
meu, es-clar, sento i somnio
et
veig alegre poc gosat,
donant-me
la mà... t'estimo.
Tinc
els ulls ben oberts
quasi
es foc...
els
xiprers miren el cel
tampoc
hi veuen
la
lluna no hi es...
tant
sols queden els records
els
del amor novell.
Tanco
els finestrons...
obro
el llum,
vull
veure el teu retrat
l'acarono,
el beso,
l'estrenyo
al meu pit...
i
ploro... i penso i reso,
i
se'm escapa... ah, on t'has quedat!...
Maria
Isabel Porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada