Hivernal

   

                                                                         


                                                                             

Hivernal

Déu nos dó companya a la vora del foc,

de la brasa madura provocant l'enderroc

recitant el Turmeda,

casolà formulari que no encén ni refreda.

Déu nos dó castanyades torrades amb all

i el diari que ens porta el correu a cavall,

si apaivagues les fibres

un celler selectíssim i una caixa de llibres.

Déu nos dó la nocturna capçalera d'estels

i les sedes i randes d'una gruixa de gels,

si ens espera a l'alcova.

L'ample llit, baluerna ancestral de caoba.

Déu nos dó les rondalles que esparveren a l'infant,

i els rosaris que duren, llargaruts, alternant

amb cançons de pessebre

i la llarga becaina en la llarga tenebra.

Déu nos dó la blanícia d'un gall dindi infinit,

de pernil i de tòfones i de prunes farcit

si tenim vi de vinya

i, amb exòtica flaire, confitura de pinya.

Déu nos dó la Quaresma (i també el Dijous Gras)

si el Dissabte de glòria ens prodiga el salpàs.

I l'amor de l'amiga,

temperada si trigo, arborada si triga.

Déu nos dó la taral·la, contracop de l'hivern,

si no es perd el senderi, si l'hivern no és etern,

si, gustant-la, diria's

que s'escurcen els vespres i s'allarguen els dies.

Guerau de Liost.