dissabte, 13 de febrer de 2016

Els Oncles dels retrats.






                                                                               





                                                 Els Oncles dels retrats



Branques seques de l'arbre familiar,

testimonis muts d'alegries i dols,

Mes de mig segle penjats al millor lloc de la sala,

atrapats rere un vidre, on esclataven

els meus petons de mà bufada.

Eren els meus oncles dels retrats.

Plançons malmesos pel pas de la guerra.

A la Conca de Tremp, descansen els ossos

de vint-i-dos anys del oncle Guillem

ningú sap en quin lloc.

Potser ajuden a florir un camp de colza,

o esquitxen de groc alguna vessant aspre

del cim de Sant Corneli.

Els ossos de vint-i-un anys de l'oncle Lluís,

resten als penya-segats del nord d'Àfrica,

custodiats pel margalló i el llentiscle

d'un coster amb vistes al mar

en un assolellat cementiri del Marroc.

El pare, no en parlava gaire dels seus germans,

eren adolescents quan ell marxà a la guerra

i morts quan va tornar.

La mare m'explicà mes coses,

i els seus amics, i gent del poble,

i una dona enamorada de l'oncle Lluís.

El de color sèpia, i marc amb pretensions.


                                                                                         Pau Civit 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada