L'amargo dolça

                                                  



                                                        L'amargo dolça

Talment com una gota

fendint la roca dura.

Com aigua que degota

endins l'escletxa obscura

i llisca per dessota,

la llàgrima més viva

és la que mai no es plora;

penetra com furtiva,

ignora, part de fora,

i ens crema la geniva.

Ens resta sols la fe,

essència entranyable,

i alcem nostre perquè

al cel inabastable

per abastar l'Alè.

Ell fa bla com la molsa

el mur de la fa-làcia.

Oh, corda que Déu polsa

i amb la Divina Gràcia

ens fa, l'amargo, dolça!

                                                      Maria Grau i Augé