dilluns, 1 de febrer de 2016

L'amargo dolça






                                                  



                                                        L'amargo dolça



Talment com una gota

fendint la roca dura.

Com aigua que degota

endins l'escletxa obscura

i llisca per dessota,



la llàgrima més viva

és la que mai no es plora;

penetra com furtiva,

ignora, part de fora,

i ens crema la geniva.



Ens resta sols la fe,

essència entranyable,

i alcem nostre perquè

al cel inabastable

per abastar l'Alè.



Ell fa bla com la molsa

el mur de la fa-làcia.

Oh, corda que Déu polsa

i amb la Divina Gràcia

ens fa, l'amargo, dolça!



                                                      Maria Grau i Augé








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada