dissabte, 19 de març del 2016

El meu pare







                                                           El meu pare



porto la imatge del meu pare

con un estel clavat al cor!

Com un diamant sense cap tara,

con un noble fita d'or!

És una estampa, viva encara,

de com ha estat, de com és ara,

de com serà sempre el seu cor:



Una barreja ben completa,

de lord anglès i rabadà;

de somniador, mestre i asceta,

de criatura i de poeta,

de rodamón i d'ermità!



És alt i ferm, de bona planta;

net i polit com or novell;

res l'atabala ni l'espanta,

té un aire amable que t'encanta

i la bondat a flor de pell!



Els ulls d'un blau de matinada,

que és blau de rou i sol ixent,

i blau de mar endormiscada,

amb la gavina platejada

i núvols roses a Ponent...



Fàcil de llàgrima i somriure;

alegre i diàfan com la llum;

virtut de monjo en el seu riure.

Tot ell un calze de perfum!



Ni un lleu matís de mesquinesa;

esclau del deure i de la Llei.

Un trobador de la Bellesa,

de la Bondat, de la Dolcesa

i amb la noblesa d'un gran rei!



Quan sent arpegis de tenora,

a dintre seu un nom s'arbora:

un nom que mai podrà oblidar!

Si hi ha quelcom d'abans, que enyora,

per no entristir-vos, no ho dirà!



Sempre disposat al sacrifici

per tal que els altres vagin bé
!
No li conec tan sols un vici!

És pulcre i dolç com un novici

i en tot moment un cavaller!



Pacient i honrat sense mesura,

senzill com una criatura,

tan pulcre avui com fou ahir,

no té res seu, per tots procura!...

Oh dolça, angèlica figura!

Mai no s'hauria de morir!



Així l'estampa, viva encara,

d'un home bo, sense cap tara,

que és admirat, volgut pertot
.
Una barreja ben completa,

de lord anglès, sant i poeta,

que és el meu pare abans que tot!



                                                                          Lina Casanovas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada