Refugiats Sirians
Enramades
humanes serpentegen,
el
pedregós desert de Síria.
Com
processons d'agitades formigues,
arrosseguen
el seu cos a l'exili.
A
l'esquena, fumegen els teulats,
s'apropen
canvis que no voldrien veure
.
Els
vells es tornen cuirassa de mainada.
Tota
una vida cap en un fardell,
antics
retrats, almostes d'enyorança.
Adéu
olor de gessamí a l'entrada,
adéu
frescosos carrerons de Damasc.
Les
babutxes peonaran incerts camins.
Èufrates
amunt, on cavalcà Alexandre
on
Saladí foragità el croat.
Deixant
l'oasi encès on jeu Damasc
embrancat
en lluita fraternal,
mentre
ulls d'atzabeja observen des dels turons del Golan.
Sol
d'albercoc ens arriba de les costes sirianes,
les
nostres ones, son les seves també,
sang
innocent a la cresta d'escuma,
esquitxa
les vergonyes de ponent.
Un
exercit de paper i paraula, oferim com sacrifici a Posidó,
llancem
al mar missatges amb ampolla,
ell
farà arribar els nostres desitjos
a
les platges de Lakatia i Tartus.
Pau
Civit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada