dimarts, 8 de març de 2016

Refugiats Sirians



                                                                                 


                                                          Refugiats Sirians


Enramades humanes serpentegen,

el pedregós desert de Síria.

Com processons d'agitades formigues,

arrosseguen el seu cos a l'exili.

A l'esquena, fumegen els teulats,

s'apropen canvis que no voldrien veure
.
Els vells es tornen cuirassa de mainada.

Tota una vida cap en un fardell,

antics retrats, almostes d'enyorança.

Adéu olor de gessamí a l'entrada,

adéu frescosos carrerons de Damasc.

Les babutxes peonaran incerts camins.

Èufrates amunt, on cavalcà Alexandre

on Saladí foragità el croat.

Deixant l'oasi encès on jeu Damasc

embrancat en lluita fraternal,

mentre ulls d'atzabeja observen des dels turons del Golan.

Sol d'albercoc ens arriba de les costes sirianes,

les nostres ones, son les seves també,

sang innocent a la cresta d'escuma,

esquitxa les vergonyes de ponent.

Un exercit de paper i paraula, oferim com sacrifici a Posidó,

llancem al mar missatges amb ampolla,

ell farà arribar els nostres desitjos

a les platges de Lakatia i Tartus.


Pau Civit. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada