dimarts, 1 de març de 2016

Ni blancs ni negres




                                                                               

                                                  Ni blancs ni negres.



N'hi ha que ens colen fer ser negres,

n'hi ha que ens volen fer ser blancs;

mes nosaltres, a la nostra!,

no ens deixem posar entrebancs;

blancs i negres, al diable!
,
siguem purs i clars i francs.


Som al punt de fer una tria,

cada ú que diga el que és
;
lo que vulga ser dels nostres,

que es decante dels demés;

serem pocs, però comptem-nos;

si som pocs, ja serem més.


Faran befa de nosaltres,

d'ofegar-nos provaran;

però, ferms igual que un roure,

les ventades passaran,

i dels cucs i de la farda

encara ens netejaran!


Mes que avui trone i llampegue,

pel demà no tinguem por:

Quan veiem una poncella,

ja sabem que ha d'ésser flor;

podem dir que tenim l'arbre,

quan tenim ja la llevo.


La llevo és amor de pàtria,

no sabem què en sortirà;

lo color de brots i fulles

pintarà com pintarà;

mes la soca i la brancada

serà tot ben català.


Volen fer-nos blanc o negres...

que va errada aqueixa gent!

Com nos hem partit la taula,

compartim lo sentiment,

i beguem per Catalunya,

i beguem pel temps vinent!


Francesc Matheu.



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada