Ni blancs ni negres

                                                                               

                                                  Ni blancs ni negres.

N'hi ha que ens colen fer ser negres,

n'hi ha que ens volen fer ser blancs;

mes nosaltres, a la nostra!,

no ens deixem posar entrebancs;

blancs i negres, al diable!

,

siguem purs i clars i francs.

Som al punt de fer una tria,

cada ú que diga el que és

;

lo que vulga ser dels nostres,

que es decante dels demés;

serem pocs, però comptem-nos;

si som pocs, ja serem més.

Faran befa de nosaltres,

d'ofegar-nos provaran;

però, ferms igual que un roure,

les ventades passaran,

i dels cucs i de la farda

encara ens netejaran!

Mes que avui trone i llampegue,

pel demà no tinguem por:

Quan veiem una poncella,

ja sabem que ha d'ésser flor;

podem dir que tenim l'arbre,

quan tenim ja la llevo.

La llevo és amor de pàtria,

no sabem què en sortirà;

lo color de brots i fulles

pintarà com pintarà;

mes la soca i la brancada

serà tot ben català.

Volen fer-nos blanc o negres...

que va errada aqueixa gent!

Com nos hem partit la taula,

compartim lo sentiment,

i beguem per Catalunya,

i beguem pel temps vinent!

Francesc Matheu.