dilluns, 14 de març de 2016

ELEGIA




                                                                             



                                                                       Elegia


Càndida amiga, minúscula i blanca,

qui malalteges de tanta blancor:

guaites enfora, per sobre la tanca,

àvida sempre de més horitzó.


Duus una ombrel-la senzilla per crossa

i un breviari per únic company.

Per no sentir cruixideres de brossa

passes com una boirina d'estany.


De contemplar tes mesquines despulles

com romanalles empeses del vent,

les masoveres golludes i sulles

pleguen les mans amb un aire clement.


¡Ai que aviat la claror matinera,

en esgaiar ton alcova d'albat,

no trobarà ta mortal cabellera

sobrenedant pel coixí redreçat!


Guerau de Liost. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada