dissabte, 14 de maig de 2016

Primavera




Primavera


Sempre que et tinc a prop, em desespera

el fet que l'any retorni en aquell punt,

on el vell març, dolgut, deixes arrere,

per fer l'abril, brostada i tirar amunt,

i veure com la vida més s'escurça,

per bé que senti el goig esperançat

dels verds, emprenent altre cop la cursa

que els portarà al prodigi desitjat.


Primavera,

cant del gai retrobament,

de l'acolorida papallona inquieta

en pistils i estams d'engendrament.

El pensament,

manal per la sang que el teu misteri altera,

vol fer cas a la raó que el cor imposa,

i volar fins el desig d'alguna cosa

per lliurar-li amor

en devessall ardent.


Esparsament, els nuvolats franquegen

claps del teu cel i solellós atzur,

les aus amb vols romàntics hi festegen,

i jo recordo els meus cap al futur,

de pardalets que a la teva arribada,

sumits a la tendresa del seu zel,

devers l'amor feien també volada

quan l'estimada i jo ens trèiem el vel.


Primavera,

cant del gai retrobament,

de l'acolorida papallona inquieta,

en pistils i estams d'engendrament.

El pensament,

manal per la sang que el teu misteri altera,

vol fer cas, a la raó que el cor imposa,

i volar fins al desig d'alguna cosa

per lliurar-li amor

en devessall ardent.


Estiu, hivern, tardor, no en feu la guitza;

deixeu-la que em ruixi amb el seu perfum,

que si es fa benvolent i s'eternitza,

mai no s'apagarà la meva llum.

Primavera,

el meu cant vol ser esqueix

del miracle, que et composa la grandesa,

confiança i pau amb mi mateix.

Primavera,

esponera.


Josep Mª Amorós i Bayer.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada