Maig

   

Maig

Y arriba'l Maig, i com una au triomfanta

torna la llum, i l'aire s'aclareix,

i al seu escalf, com una llevor santa

el campanar de Núria refloreix.

Y la neu se destrena

llaurant camí als remats,

i l'herba apunta i creix i's torna plena

envellutant les altes soletats.

Llavors es quan pels boscos s'aponcellen

els roses de pastor,

quan se baden els llacs que'ls cims estrellen

de mística blavor.

Quan pel silenci de les valls boiroses

alatejen els cignes emigrants

espergint les llegendes misterioses

teixides amb fil d'or pels rabadans.

Quan l'eterna fada – de les nits serenes

atravessa l'espai

i sota'l gran perfum – de les seves trenes

els pastors hi tenen – el primer desmai.

Joan M. Guasch

Maig

És un jorn radiant de Primavera

udola el vent pitjant les portes closes;

tot dansa dintre els aires, i en la terra

riuen les roses...

  Joan Maragall - 29.4.1908