L'U
DE MAIG
-
- Poble: deixa anar el xàfec i amara la batalla,
- estrelles de finestres acuiten la claror,
- prou passes endarrere, amunt la revifalla!,
- tornem al primer dia de revolució.
- Estripa munts de seda i pren altes les atxes,
- camina dret, camina, i bat amb noves ratxes
- el plany de la foscúria; serenes les torratxes,
- respira nova pluja i encén tot el carbó.
- A l'ombra s'entrebada la porta d'un nou dia,
- no fugis de la ruta, que el pas et darà pa;
- la cendra que t'enfonsa pertany a una altra via,
- l'hivern no ens ha de perdre si aquí ens donem la mà.
- Esclati una tempesta damunt la llodrigada;
- que trons i llamps rebatin el curs de la ventada,
- contesta a qui et despinta, dóna per acabada
- la nit militarista amb sol republicà.
- Ajunta escopinades i veuràs com s'allunya,
- la venjança de l'ombra et deixarà tot sol;
- emprèn la caminada, t'envia Catalunya:
- la llum et farà pactes i agafaràs el vol.
- Oh sol vivent, tu, poble, aixeca la bandera,
- amb gran estrall de brases fes d'estrella primera,
- rebenta a fuetades la cabrota amb guerrera
- que entenebreix les platges des d'aquell juliol!
-
A Xavier i Maria Dolors Joan Brossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada