Sant
Joan
Des
de molts anys enrere
i
abatuda pel vent i el sol,
oneja
la senyera
que
és el nostre bressol.
Clavada
als quatre vents
a
la punta d'un turó,
i
aquests turó és ni mes ni menys
el
nostre gran mirador.
Dues
vegades la canvien
malmesa
pel vent,
per
Nadal que és ple hivern
i
per Sant Joan amb sol lluent.
La
senyera fa de sentinella,
els
xiprers de guardians
i
així d'aquesta manera
queda
guardat Sant Joan.
Josep
Pallisé Cendrós.
Un poema molt nostre. Un plaer en llegir-lo.
ResponElimina